Magí Garcia (Modgi): “Per fer riure no has de tenir por”

Còmic, guionista i pare d’un nen de tres anys (la paternitat també és carn dels seus acudits al límit), Magí Garcia Vidal, conegut com Modgi, és un dels grans noms de l’humor català. Col·labora al programa Està passant de TV3, és un dels calbs del popular pòdcast La Sotana i acostuma a fer sold out amb els seus monòlegs. A més, va ser el creador del primer especial de comèdia en català, Mític (2022): “Encara hi ha gent que l’està descobrint i paga els 7 euros que costa descarregar-lo del web”, diu en una entrevista al ‘Tot és comèdia’ de SER Catalunya on parla d’escletxes morals, querelles, la pol·lèmica del programa Zona Franca, calvície i Quanta dignitat, l’últim xou que ha estrenat al Jove Teatre Regina.

“Tot el que a mi em fa gràcia es col·la per aquest lloc estret que és l’escletxa moral. Són coses que no s’haurien de dir, però per què no provar de dir-les?. El més important és no ser destraler. Pots acabar col·lant-hi racisme, homofòbia, coses que no estan bé. Ara, en parlar de temes que en principi no haurien de ser còmodes per fer riure, com que es crea una tensió, quan ve l’acudit, aquesta tensió s’allibera i la gent es relaxa i els fa gràcia. És una mena de catarsi”. A Quanta dignitat, Modgi fa bromes amb nans o sexe oral i anal, per posar dos exemples “descontextualitzats”. Preguntat per si algun espectador ha marxat ofès d’algun dels seus monòlegs, l’humorista diu: “Sí, sí, molts, molts. I gent recollint la cadira mirant-me molt malament. M’ha passat alguna vegada que he actuat en una festa major o en un lloc gratuït. Crec que tothom té dret a sentir-se ofès, i fins i tot té dret a dir-li al còmic. Ara, jo també tinc dret a que no m’importi i a seguir fent el que faig. Si tu dius coses una mica arriscades o no complaents, sempre hi haurà gent es molestarà”.

Magí Garcia, com altres col·legues del ram de l’humor, ha hagut d’enfrontar-se a demandes judicials per injúries els últims anys. El 2018, l’aleshores president del Barça, Josep Maria Bartomeu, en va presentar una contra La Sotana per la lletra satírica d’una nadala. Un any després, diversos sindicats de policia es van querellar contra l’Està passant de TV3 per un gag on comparaven els Mossos amb gossos per l’actuació policial durant les manifestacions contra la sentència del Procés. A la primera, cap de les dues parts es va presentar a la vista i la segona es va arxivar. “I ara representa que Aliança Catalana n’hauria posat una altra a La Sotana, però crec que és una farsa absoluta, perquè estan els noms mal posats, a mi em confonen amb el Manel Vidal (un altre dels membres del pòdcast)” i afegeix: “Jo crec que el principal per voler fer riure és no tenir por. És el que busquen aquestes maniobres, que moltes vegades saben que perdran el judici, però són maniobres d’intimidació. Ells tenen recursos infinits i et poden anar denunciant, perquè mentre tu estàs denunciat, a la feina et van dient: afluixa, baixa el to. No t’autocensures, t’ho diu el teu cap directament: això no ho pots dir”.

La polèmica del Zona Franca

Sobre la polèmica del Zona Franca de TV3 que va presentar Joel Díaz (van abandonar el late per les pressions que van rebre després del comentari del col·laborador Manel Vidal sobre el PSC i l’esvàstica), Modgi diu que el problema ja venia d’abans: “Se’ns va fer un encàrrec que no era el que volien realment. Se’ns va dir que havíem d’anar a sac, sense por. I quan un cap et diu que vol que siguis canalla, és que no vol que siguis canalla. Vol que tinguis l’aparença de canalla. Vol la imatge d’una cosa problemàtica, sense els problemes. I allà vam entendre que La Sotana o tot el que fem nosaltres fora dels mitjans, és una cosa que als mitjans no té lloc perquè ningú està disposat a defensar-ho quan provoqui problemes”. En aquest sentit, l’humorista ha explicat que ha rebutjat l’oferta de la televisió catalana per emetre el seu especial Mític.

Modgi ha fet de la seva calvície un segell, i opina sobre la pressió estètica que també pateixen els homes: “Em vaig començar a quedar calb als 24 o 25 anys, i llavors vaig anar a un dermatòleg, que era un senyor que tenia tots els anys del món, i em va dir que no em preocupés perquè avui dia la calvície té solució. I ell era calb. Llavors em va receptar unes gotes i unes pastilles. Les pastilles no les vaig prendre perquè provocaven impotència. I amb les gotes em quedava el cabell fastigós. I me les vaig deixar de posar. Va ser rapidíssim, va caure tot. Se’n parla poc de quedar-se calb, però és dur. És com que has de reconstruir la teva personalitat. Com això de la síndrome del membre fantasma -les persones que els amputen un braç i el segueixen notant-, tu segueixes notant els cabells. I has de tornar a ajustar la imatge mental de tu mateix.” Modgi segueix fent humor sense por amb el nou monòleg que es pot veure periòdicament al Teatre Regina de Barcelona i en gira per municipis de tot Catalunya.

Aquesta entrevista es va emetre al programa ‘Tot és comèdia’ de Ser Catalunya. Poden recuperar-la en aquest enllaç.